La clonació,un avanç més

Quinze anys després del naixement de la grandiosa,famosa ovelleta Dolly, una de les fites de la investigació biològica, la mateixa tècnica, encara que millorada, ha pogut ser aplicada amb èxit per obtenir un embrió humà(esser humà),per comprobar si podriem conseguir el mateix éxit.. El fet que el 2004 el coreà Hwang Woo-suk s'atribuís falsament haver-ho aconseguit, en un frau científic sense precedents, ha imposat ara prudència en la interpretació del descobriment, però no hi ha dubte que es tracta d'una fita de la biologia i un salt enorme en el desenvolupament de la medicina regenerativa,y gran avanç de la nostra ciencia,que cada vegada se agrandeix.

La tècnica consisteix a introduir el material genètic d'una cèl · lula somàtica d'un adult en un òvul prèviament buidat del seu nucli. En induir el seu desenvolupament, s'obté un embrió que, d'implantar-se en un úter femení, donaria lloc hipotèticament a un ésser idèntic a l'adult del qual s'ha extret el material genètic. Però aquesta és una possibilitat que encara forma part de la ciència ficció i en aquest món ha de continuar: cal recordar que està prohibit utilitzar la clonació amb fins reproductius. Però a més, la tècnica no ha avançat prou com per assegurar que es pogués gestar aquest ésser humà clonat. El mateix equip que ha aconseguit aquest avanç va aconseguir ja el 2007 aplicar la transferència nuclear en macacos, però en cinc anys d'intents, amb prou feines ha aconseguit un embaràs i va acabar en avortament.

Moltes vegades els investigadors aconsegueixen consequencias bones i altres de roines,pero en una investigacío o quan utilitzes una tecnica nova,mai saps la probabilitat del 100% dels resultats.


El que s'ha pogut aconseguir, i això és el rellevant, és crear un embrió i fer-lo créixer fins a la fase de blastocist (cinc o sis dies), per obtenir en aquest punt cèl · lules mare embrionàries que, cultivades en laboratori, podrien generar qualsevol teixit del cos. S'obre, per tant, una nova possibilitat per intentar crear òrgans per a trasplantament o per reparar teixits danyats. En tenir la mateixa càrrega genètica del pacient, aquests teixits no provocarien rebuig. Cal seguir avançant per aquest prometedor camí, sense oblidar que entre la ovelleta Dolly i aquest gran salt s'havia produït un altre avanç, la reprogramació cel · lular, que permet avançar en la mateixa direcció. Aquesta tècnica fa retrocedir una cèl · lula adulta fins estadis en què es comporta com embrionària, és a dir, capaç de diferenciar de nou i formar diferents teixits. Encara que també hi ha problemes no resolts, ofereix l'avantatge que evita haver de crear embrions i, per tant, tampoc requereix la donació d'òvuls. Es tracta en qualsevol cas de vies molt esperançadores per a la medicina per les que cal seguir apostant.