Descobriments del ADN.

L'ADN és un suport molt eficaç d'emmagatzematge d'informació, ocupa poc espai, és robust i no necessita font energia per a la seva conservació durant milers d'anys. No és d'estranyar, per tant, que s'hagi pensat en aquest material genètic com una alternativa als suports electrònics d'emmagatzematge de dades a l'ús. Però a l'hora de portar la idea a la pràctica, sorgeixen inconvenients seriosos perquè si llegir l'ADN no planteja ja cap problema i és cada vegada més barat, escriure en ADN, fer el sistema resistent a errors i donar-li gran capacitat d'emmagatzematge de dades és tot un repte. Un equip d'investigadors del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a Heidelberg (Alemanya) ha desenvolupat una estratègia basada en la síntesi d'ADN amb la qual asseguren que se superen aquests inconvenients i, per demostrar la seva solució en la pràctica, han emmagatzemat en ADN sintètic 26 segons (en el format MP3) del famós discurs de Martin Luther King Jo tinc un somni, una fotografia de resolució mitjana, l'històric article científic de Crick i Watson sobre l'estructura de l'ADN i tots (154) els sonets de Shakespeare. Nick Goldman i els seus companys ho expliquen a la revista Nature.


El primer inconvenient que els investigadors es van plantejar és que, amb els mètodes actuals, només és possible fabricar petits fragments ADN si es vol obtenir un disseny molt específic. El segon és que, tant l'escriptura com la lectura de l'ADN són molt propenses als errors, especialment en els fragments en què es repeteix la mateixa lletra. Convé recordar que l'ADN conté per quatre lletres químiques, que són bases nitrogenades: adenina (A), guanina (G), citosina (C) i timina (T). Amb elles estan escrits els gens.



"Sabíem que necessitàvem fer un codi utilitzant només fragments curts d'ADN i fer-ho de manera que fos impossible que apareguessin dues lletres consecutives", explica Goldman. "Així que pensem: trenquem el codi en molts fragments que es solapin en ambdues direccions, amb informació afegida mostrant on va situat cada fragment en el codi complet i evitant les repeticions". En generar quatre còpies de cada petit segment de material genètic sintètic, hauria de produir el mateix error en els quatre perquè fallés el sistema, el que seria molt estrany.