http://www.youtube.com/watch?v=5UAHoW-vHmI
miércoles, 10 de abril de 2013
Esteu al corrent dels aliments transgènics?
Avanç de començar el meu propi debat si soc partidària de aliments
transgènics o no, m’agradaria exposar les principals característiques dels
transgènics amb els seus beneficis i els perjudicis que hi pot tenir al moment
o al llarg de la nostra vida.
Els beneficis son varios,vaig a començar per que hi
pots obtindre major producció, gracies a un creixement de l'aliment mes ràpid. També
els cultius que s'ha modificat genèticament tenen una resistència a les
sequeres i a temperatures extremes tant con el fred i la calor .A demés també
te una gran resistència a les plagues perjudicaries a l'aliment i a tractaments
fitosanitaris.
També cal dir, que por estar mes temps al mercat o tenda, ja que no es fa
mal be tan prompte con els no transgènics. I per finalitzar es por aprofitar
cultivar aquests tipus de aliments en zones àrides.
Per altra banda,expondre els aspectes mes
negatius o mes perjudicatius dels aliments transgènics. Primerament atrofia la
cadena alimentària ,a demés crea danys irreversibles en el medi ambient. També
efectes metabòlics desconeguts, què encara molts d’ells queden per descobrir. A
algunes persones lis provoquen al·lèrgies i es pot donar casos que hi pot transmetre
càncer, encara que no hi ha un 100% de seguretat màxima sobre aquesta qüestió.
I fer acabar hi te una resistència als antibiòtics.
Finalment ,vuic acabar fent una petita
valoració meua sobre quin tipus de alimentació estic mes a favor, encara que
pot ser un tema polèmic on cada un te la seua opinió. Jo dic si als aliments transgènics ,perquè amb aquets productes podem
jugar a trobar diferents sabors, colors de un mateix producte i podríem situar-los
per davant de l’evolució científica en un futur .A demés en aquell futur es
podria perfeccionar els aliments transgènics perquè tinguin menys efectes
negatius d’aquesta manera tots podríem eixir pendent, però per arribar això hi
ha uns quants anys d’investigació profunda i tractaments de terra per descobrir,
que un avanç científic, es un avanç de la societat.
jueves, 4 de abril de 2013
Els beneficis de la dieta mediterrània.
Reducció del infarts i dels ictus,gracies a la nostra dieta.
El treball, amb finançament principal de l'Institut de Salut Carles III però en el qual han participat 200 centres-el Centre de Recerca Biomèdica en Reb de Nutrició i Obesitat, , el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars , la Universitat de Navarra-i han finançat la Fundació Mapfre 2010, la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia, el departament de Salut Pública de la Conselleria de Salut de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra s'ha publicat a la revista New England Journal of Medicine. També ha col · laborat Borges, productor de fruita seca.
Entre les diferències principals, els autors destaquen que els que seguien la dieta mediterrània prenien molt més peix i llegums que els altres,ja que son aliments rics en proteines,i ens ajuden a la fabricació de noves cel·lules i renovació del teixit.
Ademes te uns avantatges,una menos de osteoporosi, diabetis, síndrome metabòlica i obesitat.
Per si ens poden fer factura,caldrà dur a terme una dieta equilibrada,la dieta mediterrània.
martes, 26 de marzo de 2013
Invertir temps,fa descubrir coses noves.
Nou microscopi
Tota gran estructura, des del Empire State Building fins al pont de Golden Gate, depèn de propietats mecàniques específiques per ser resistent, i la rigidesa dels materials és especialment important per mantenir la funcionalitat i robustesa de tot: des d'edificis colossals a les minúscules estructures a nanoescala, comenten uns científics de Caltech (Califòrnia) que han aprofundit precisament en aquesta nanoescala amb una nova tecnologia. Ells han desenvolupat un nou microscopi electrònic que permet mesurar directament la rigidesa d'estructures biològiques, com l'ADN, i veure com varia en el temps. És, diuen, una visualització en quatre dimensions. "Aquest tipus de visualització ens porta a dominis de les ciències biològiques que no havíem explorat abans"
"En la naturalesa, el comportament de la matèria està determinat per la seva estructura-la distribució dels seus àtoms en les tres dimensions espacials-i per com l'estructura canvia amb el temps, la quarta dimensió", explica Zewail en un comunicat de Caltech. "Si observes un cavall al galop a càmera lenta, pots seguir els moviments en el temps i veure en detall què va fent, per exemple, cada pota. Però quan passem a escala nanomètrica, és diferent: necessitem incrementar la resolució espacial en mil milions de vegades la que servia per al cavall per visualitzar el que està passant ".
El seu microscopi utilitza un feix d'electrons individuals accelerats, amb una longitud d'ona de bilionèsimes de metro, i làsers.
A continució podreu veure una estructura del ADN visualitzada pel nou microscopi electronic de 4D.
Descobriments del ADN.
L'ADN és un suport molt eficaç d'emmagatzematge d'informació, ocupa poc espai, és robust i no necessita font energia per a la seva conservació durant milers d'anys. No és d'estranyar, per tant, que s'hagi pensat en aquest material genètic com una alternativa als suports electrònics d'emmagatzematge de dades a l'ús. Però a l'hora de portar la idea a la pràctica, sorgeixen inconvenients seriosos perquè si llegir l'ADN no planteja ja cap problema i és cada vegada més barat, escriure en ADN, fer el sistema resistent a errors i donar-li gran capacitat d'emmagatzematge de dades és tot un repte. Un equip d'investigadors del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a Heidelberg (Alemanya) ha desenvolupat una estratègia basada en la síntesi d'ADN amb la qual asseguren que se superen aquests inconvenients i, per demostrar la seva solució en la pràctica, han emmagatzemat en ADN sintètic 26 segons (en el format MP3) del famós discurs de Martin Luther King Jo tinc un somni, una fotografia de resolució mitjana, l'històric article científic de Crick i Watson sobre l'estructura de l'ADN i tots (154) els sonets de Shakespeare. Nick Goldman i els seus companys ho expliquen a la revista Nature.
El primer inconvenient que els investigadors es van plantejar és que, amb els mètodes actuals, només és possible fabricar petits fragments ADN si es vol obtenir un disseny molt específic. El segon és que, tant l'escriptura com la lectura de l'ADN són molt propenses als errors, especialment en els fragments en què es repeteix la mateixa lletra. Convé recordar que l'ADN conté per quatre lletres químiques, que són bases nitrogenades: adenina (A), guanina (G), citosina (C) i timina (T). Amb elles estan escrits els gens.
"Sabíem que necessitàvem fer un codi utilitzant només fragments curts d'ADN i fer-ho de manera que fos impossible que apareguessin dues lletres consecutives", explica Goldman. "Així que pensem: trenquem el codi en molts fragments que es solapin en ambdues direccions, amb informació afegida mostrant on va situat cada fragment en el codi complet i evitant les repeticions". En generar quatre còpies de cada petit segment de material genètic sintètic, hauria de produir el mateix error en els quatre perquè fallés el sistema, el que seria molt estrany.
El primer inconvenient que els investigadors es van plantejar és que, amb els mètodes actuals, només és possible fabricar petits fragments ADN si es vol obtenir un disseny molt específic. El segon és que, tant l'escriptura com la lectura de l'ADN són molt propenses als errors, especialment en els fragments en què es repeteix la mateixa lletra. Convé recordar que l'ADN conté per quatre lletres químiques, que són bases nitrogenades: adenina (A), guanina (G), citosina (C) i timina (T). Amb elles estan escrits els gens.
"Sabíem que necessitàvem fer un codi utilitzant només fragments curts d'ADN i fer-ho de manera que fos impossible que apareguessin dues lletres consecutives", explica Goldman. "Així que pensem: trenquem el codi en molts fragments que es solapin en ambdues direccions, amb informació afegida mostrant on va situat cada fragment en el codi complet i evitant les repeticions". En generar quatre còpies de cada petit segment de material genètic sintètic, hauria de produir el mateix error en els quatre perquè fallés el sistema, el que seria molt estrany.
martes, 26 de febrero de 2013
Sentimiento, Arte y Ciencia.
..Palabras amplias y explicaciones cortas..
Del sentimiento cósmico nace la Ciencia. "El sentimiento del científico adquiere la forma de un asombro extasiado ante la armonía de la ley natural que le revela el mundo" (Einstein). Este sentimiento es el principio rector de su vida y de su obra. El sentimiento cósmico no es individualista; aúna múltiples visiones. Ejemplo de ello es la investigación científica, trabajo en conjunto, una comuna de sentires activos. "El científico, liberado de los grilletes de los deseos egoístas, se ha entregado a pensamientos a los que se adhiere por el valor suprapersonal que poseen" (Einstein). El sentimiento cósmico es lucha por el conocimiento racional, porque siempre "la Razón es Sintiente" (Xavier Zubiri). En un brillante artículo, Víctor Márquez Reviriego establece una original diferencia entre "Razón Sintiente" y "Razón Sentiente", definiendo esta última un sentirse pensándose. De aquí, la Ciencia puede degenerar en una creación de conceptos ajenos a la realidad que está ahí. Para evitar este peligro, Einstein aconseja domesticar la creación mental, humillándose ante la racionalidad que manifiesta la vida. La Ciencia exige volver a la experiencia real, mediante la unificación racional de lo múltiple, hasta construir un sistema científico basado en los datos sensoriales que se ajustan a las concepciones del pensamiento. Sentimiento, Arte, Ciencia coordinados liberan al hombre de su introspección egotista, y abren el camino al verdadero conocimiento universal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
