Més solucions,avui un gel per combatre la mucositis.

Científics de la Universitat de Granada han patentat un compost fabricat a base de melatonina que és efectiu per al tractament i la prevenció de la mucositis, un dels efectes secundaris més molestos de la quimioteràpia i la radioteràpia en pacients amb càncer.

Es tracta d'un gel de fàcil aplicació que suposa el primer producte desenvolupat en el món per combatre la mucositis, segons els investigadors, pertanyents al Centre de Recerca Biomèdica.

La mucositis és una reacció inflamatòria que afecta la mucosa de tot el tracte digestiu, des de la boca a l'anus, i suposa un dels principals efectes adversos de la quimioteràpia, la radioteràpia i dels trasplantaments de medul · la òssia.

Aquest problema dificulta enormement el tractament del càncer ja que, en nombroses ocasions, els pacients han de ser ingressats, cal utilitzar sondes nasogàstriques, opioides i, el més greu, cal interrompre el tractament radioteràpic contra el càncer i en algunes ocasions pot provocar la mort.

S'estima que un 40 per cent dels pacients que reben aquests tractaments, i fins a un 76 per cent dels pacients trasplantats de medul · la òssia, desenvolupen mucositis.


En l'actualitat no existeix cap tractament efectiu per a la mucositis, de manera que el producte desenvolupat a la Universitat de Granada és d'un "enorme interès" per a la medicina i la indústria farmacèutica, ja que podria millorar enormement la qualitat de vida dels pacients de càncer.

L'èxit del tractament desenvolupat rau en el tipus de gel utilitzat per a la realització de la formulació farmacèutica i en la concentració utilitzada de melatonina.

Aquest producte ja ha estat patentat a nivell nacional, a través de l'Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació de la Universitat de Granada, i també s'ha sol · licitat la patent internacional.

Dia de la Terra 2013.

La lluita de l'home contra el canvi climàtic i l'escalfament global..

Avui se celebra el 43è aniversari del Dia de la Terra, amb multitud d'actes i celebracions per tot el món.

Amb motiu del Dia de la Terra 2013, comunitats, organitzacions i governs de tot el món celebraran aquest dilluns, com cada 22 d'abril, una sèrie d'actes per reafirmar el compromís social amb el planeta. El Dia de la Terra 2013 és sens dubte una data que serveix per i conscienciar la població sobre la necessitat de protegir el planeta que habitem,per al dia del futur.Fent una serie de propostes que puguem cambiar,com per exemple el reciclar de manera correctament.
El Dia de la Terra 2013 es va posar en marxa amb el lema «La cara del canvi climàtic», una frase amb què les Nacions Unides han volgut fixar el focus d'atenció en l'impacte mediambiental que pateix el planeta arran del canvi climàtic, i en concret, en els seus efectes nocius sobre les persones, els animals, els ecosistemes i els recursos naturals. Una bona causa que ha portat a molts països a anmarse i celebrar aquest Dia de la Terra 2013.

Desde la web de l'ONU en la seva campanya del Dia de la Terra 2013 - un home a les Maldives que s que es veu obligat a traslladar a la seva família perquè ha augmentat el nivell del mar, fins a un granger de Kansas que lluita cada dia per sobreviure a causa dels estralls causats per les etapes prolongades de sequera, un pescador del riu Níger que torna a casa amb les xarxes buides, un nen de Nova Jersey que ha perdut la casa en una tempesta o l'ós polar en el desglaç àrtic . Tots ells pateixen les conseqüències del canvi climàtics i en ells s'inspira aquest Dia de la Terra 2013.

Les organitzacions mediambientals ens recorden en aquest Dia de la Terra 2013 que hem de ser plenament conscients de l'escalfament global. Algunes organitzacions porten temps alertant a la població sobre els seus efectes catastròfics, però, si bé no cal ser alarmista, si val la pena tenir clares les repercussions econòmiques i biològiques dels nostres hàbits, que, a la llarga, podrien afectar al benestar de la humanitat.

Mireu i doneu la vostra opinió..

http://www.youtube.com/watch?v=5UAHoW-vHmI

Esteu al corrent dels aliments transgènics?

Avanç de començar el meu propi debat si soc partidària de aliments transgènics o no, m’agradaria exposar les principals característiques dels transgènics amb els seus beneficis i els perjudicis que hi pot tenir al moment o al llarg de la nostra vida.

Els beneficis son varios,vaig a començar per que hi pots obtindre major producció, gracies a un creixement de l'aliment mes ràpid. També els cultius que s'ha modificat genèticament tenen una resistència a les sequeres i a temperatures extremes tant con el fred i la calor .A demés també te una gran resistència a les plagues perjudicaries a l'aliment i a tractaments fitosanitaris.

També cal dir, que por estar mes temps al mercat o tenda, ja que no es fa mal be tan prompte con els no transgènics. I per finalitzar es por aprofitar cultivar aquests tipus de aliments en zones àrides.

Per altra banda,expondre els aspectes mes negatius o mes perjudicatius dels aliments transgènics. Primerament atrofia la cadena alimentària ,a demés crea danys irreversibles en el medi ambient. També efectes metabòlics desconeguts, què encara molts d’ells queden per descobrir. A algunes persones lis provoquen al·lèrgies i es pot donar casos que hi pot transmetre càncer, encara que no hi ha un 100% de seguretat màxima sobre aquesta qüestió. I fer acabar hi te una resistència als antibiòtics.

Finalment ,vuic acabar fent una petita valoració meua sobre quin tipus de alimentació estic mes a favor, encara que pot ser un tema polèmic on cada un te la seua opinió. Jo dic si als aliments  transgènics ,perquè amb aquets productes podem jugar a trobar diferents sabors, colors de un mateix producte i podríem situar-los per davant de l’evolució científica en un futur .A demés en aquell futur es podria perfeccionar els aliments transgènics perquè tinguin menys efectes negatius d’aquesta manera tots podríem eixir pendent, però per arribar això hi ha uns quants anys d’investigació profunda i tractaments de terra per descobrir, que un avanç científic, es un avanç de la societat.

Els beneficis de la dieta mediterrània.

Reducció del infarts i dels ictus,gracies a la nostra dieta.

Els beneficis de la dieta mediterrània surten reforçats de l'últim estudi que s'ha fet sobre ella. L'anomenat Predimed no és una feina més: és el més gran que s'ha fet a Espanya, amb 10 anys recollint dades de gairebé 7.500 persones. I a conclusió és que quan el règim alimentari s'enriqueix amb oli d'oliva i fruita seca la proporció d'accidents cardiovasculars (ictus i infarts) baixa un 30%.

El treball, amb finançament principal de l'Institut de Salut Carles III però en el qual han participat 200 centres-el Centre de Recerca Biomèdica en Reb de Nutrició i Obesitat, , el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars , la Universitat de Navarra-i han finançat la Fundació Mapfre 2010, la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia, el departament de Salut Pública de la Conselleria de Salut de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra s'ha publicat a la revista New England Journal of Medicine. També ha col · laborat Borges, productor de fruita seca.

L'estudi va partir de que tota la població menjava el mateix, i es va mesurar què passava quan s'allunyaven del patró. Aquest es va fixar en funció de 14 productes, la ingesta es va seguir durant gairebé cinc anys per a cadascun dels participants. Aquesta espècie de llista control del que és la dieta mediterrània està formada per 10 grams d'oli d'oliva verge al dia, 10 de oli d'oliva refinat, 25 grams de fruits secs, 125 de vegetals, 60 de pa integral, 60 de cereals refinats o patates, 40 de llegums, 125 de fruites, 125 de peix o marisc, 150 de carn o derivats, 50 de dolços o pastes, 200 de lactis i un consum d'uns 9 grams d'alcohol. En veure si els voluntaris se separaven o no d'aquest models es va poder relacionar amb el seu estat de salut.

Entre les diferències principals, els autors destaquen que els que seguien la dieta mediterrània prenien molt més peix i llegums que els altres,ja que son aliments rics en proteines,i ens ajuden a la fabricació de noves cel·lules i renovació del teixit.

Ademes te uns avantatges,una menos de osteoporosi, diabetis, síndrome metabòlica i obesitat.
Per si ens poden fer factura,caldrà dur a terme una dieta equilibrada,la dieta mediterrània.

Invertir temps,fa descubrir coses noves.

Nou microscopi

Tota gran estructura, des del Empire State Building fins al pont de Golden Gate, depèn de propietats mecàniques específiques per ser resistent, i la rigidesa dels materials és especialment important per mantenir la funcionalitat i robustesa de tot: des d'edificis colossals a les minúscules estructures a nanoescala, comenten uns científics de Caltech (Califòrnia) que han aprofundit precisament en aquesta nanoescala amb una nova tecnologia. Ells han desenvolupat un nou microscopi electrònic que permet mesurar directament la rigidesa d'estructures biològiques, com l'ADN, i veure com varia en el temps. És, diuen, una visualització en quatre dimensions. "Aquest tipus de visualització ens porta a dominis de les ciències biològiques que no havíem explorat abans"

Zewail i el seu col · laborador Ulrich Lorenz han observat estructures d'ADN amb el seu nou microscopi, però també han començat a visualitzar conjunts de proteïnes anomenades amiloides, que es creu que juguen un paper essencial en moltes malalties neurodegeneratives. La tecnologia també pot ser útil en ciència de materials

"En la naturalesa, el comportament de la matèria està determinat per la seva estructura-la distribució dels seus àtoms en les tres dimensions espacials-i per com l'estructura canvia amb el temps, la quarta dimensió", explica Zewail en un comunicat de Caltech. "Si observes un cavall al galop a càmera lenta, pots seguir els moviments en el temps i veure en detall què va fent, per exemple, cada pota. Però quan passem a escala nanomètrica, és diferent: necessitem incrementar la resolució espacial en mil milions de vegades la que servia per al cavall per visualitzar el que està passant ".

El seu microscopi utilitza un feix d'electrons individuals accelerats, amb una longitud d'ona de bilionèsimes de metro, i làsers.

A continució podreu veure una estructura del ADN visualitzada pel nou  microscopi  electronic de 4D.

Descobriments del ADN.

L'ADN és un suport molt eficaç d'emmagatzematge d'informació, ocupa poc espai, és robust i no necessita font energia per a la seva conservació durant milers d'anys. No és d'estranyar, per tant, que s'hagi pensat en aquest material genètic com una alternativa als suports electrònics d'emmagatzematge de dades a l'ús. Però a l'hora de portar la idea a la pràctica, sorgeixen inconvenients seriosos perquè si llegir l'ADN no planteja ja cap problema i és cada vegada més barat, escriure en ADN, fer el sistema resistent a errors i donar-li gran capacitat d'emmagatzematge de dades és tot un repte. Un equip d'investigadors del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a Heidelberg (Alemanya) ha desenvolupat una estratègia basada en la síntesi d'ADN amb la qual asseguren que se superen aquests inconvenients i, per demostrar la seva solució en la pràctica, han emmagatzemat en ADN sintètic 26 segons (en el format MP3) del famós discurs de Martin Luther King Jo tinc un somni, una fotografia de resolució mitjana, l'històric article científic de Crick i Watson sobre l'estructura de l'ADN i tots (154) els sonets de Shakespeare. Nick Goldman i els seus companys ho expliquen a la revista Nature.


El primer inconvenient que els investigadors es van plantejar és que, amb els mètodes actuals, només és possible fabricar petits fragments ADN si es vol obtenir un disseny molt específic. El segon és que, tant l'escriptura com la lectura de l'ADN són molt propenses als errors, especialment en els fragments en què es repeteix la mateixa lletra. Convé recordar que l'ADN conté per quatre lletres químiques, que són bases nitrogenades: adenina (A), guanina (G), citosina (C) i timina (T). Amb elles estan escrits els gens.



"Sabíem que necessitàvem fer un codi utilitzant només fragments curts d'ADN i fer-ho de manera que fos impossible que apareguessin dues lletres consecutives", explica Goldman. "Així que pensem: trenquem el codi en molts fragments que es solapin en ambdues direccions, amb informació afegida mostrant on va situat cada fragment en el codi complet i evitant les repeticions". En generar quatre còpies de cada petit segment de material genètic sintètic, hauria de produir el mateix error en els quatre perquè fallés el sistema, el que seria molt estrany.